Els forats negres.

Quan una estela mor, pot nàixer un forat negre. La estela moribunda es colapsa sobre ella mateixa, fent-se cada vegada més petita y densa, fins a reduir a un sol punt de ràdio zero i densitat infinita. A aquest punt se l'anomena singularitat, i és tan dens que ni tan sols la llum propera pot escapar de la seva força gravitatòria. Tot allò que estigui a prop de l'estrella és absorbit.

Quan es llança un coet espacial fora de la terra, sempre ha d'anar prou ràpid per poder escapar de la força gravitacional de la terra perquè sinó el coet cau irremeiablement. Doncs la força gravitacional del forat negre és tan gran que ni tan sols la llum pot escapar amb la seva gran velocitat (per tant ningú pot escapar d'un forat negre perquè la velocitat més gran és la de la llum) Quan una cosa entra dins del límit del forat negre és empassat sense més.

Per descomptat, tot això no és sinó una teoria. No podem saber amb certesa si això existeix de veritat, ja que no emeten llum. Sabem de la seva existència perquè les masses dels objectes interactuen entre si.

Les singularitats són un gran enigma per als físics. Semblen desafiar la llei de la mecànica quàntica que estableix que l'energia ni es crea ni es destrueix doncs sembla que la llum que entra es destrueix. Però si no fos així Podria escapar algun dia? Pot un forat negre revertir a si mateix? Aquestes són una de les qüestions que encara es fan els astrofísics.

DADES D'INTERÈS

1. No hi ha res que indiqui que els forats negres absorbeixen tota l'energia de l'univers, ja que només atreuen a aquells objectes que creuen el seu horitzó d'esdeveniments .
2. Si li agradaria creuar l'horitzó d'esdeveniments d'un forat negre, algú que observés des de fora li semblaria que cada vegada es mou més lentament però que mai arriba a sobrepassar-lo. La il.lusió s'explica per la immensa gravetat del forat negre, que atrau la llum que vostè emet, fent-trigar cada vegada més a arribar a l'observador que la mira des de lluny. no obstant això, des del seu punt de vista vostè creuaria l'horitzó d'esdeveniments i no li passaria res en especial fins a ser aixafat fins a la mort dins de la singularitat.

Bibliografia

Informació proporcionada pel llibre "365 dies per a ser més culte" de David S. Kidder i Noah D. Oppenheim. Els fragments en negreta estan copiats tal qual del llibre, els que no és perquè estan resumits amb les meves pròpies paraules.

Felip L. Y. Llopis